Diumenge, 31 d'octubre
Àgape
Ara que ha passat tot, l'estic provant de nou i sembla que va bé. Creuem els dits.
L'estiu molt bé. Una road movie per Noruega en companyia d'en Neil i els seus amics. Fiords i més fiords. Pescar i menjar... Em va sorprendre perquè no el feia tan bon cuiner. Vaig tornar descansada i amb 5 quilos més. Per Nadal repetirem viatget.
Ha estat un estiu estrany. Estrany i estimulant. En tots els sentits. O això diuen En Pau i el lloro quan escolten els detalls. Potser els he exagerat un pèl, ¿però quin mal hi ha si ells s'ho passen bé?. Els explicaré també al Neil. No fos cas que...
I plego, que aquells em cremaran els panellets.
àgata
escriu l'àgata
Divendres, 4 de juny
Vídeos
Després, per fer-me dentetes, m'ha explicat on havia conegut el nòvio. Al sex-shop del costat. Primer pensava que m'enredava, però quan m'ha dit que aquella tarda havia canviat Boulevard per Sex... "Res, volia comprar un consolador per les estones mortes i després vaig voler veure què era això de les cabines... Resulta que només n'hi havia una de lliure i dos que ens esperàvem. Al final el tio em va dir que, si volia, la podíem compartir, que ens sortiria a meitat de preu". La feia garrepa, però no tant...
Ara ja sé què van compartir fins a mitjanit.
àgata
escriu l'àgata
Holydays
He donat dues setmanes de marge als termòmetres i a la meva líbido i després decidiré. L'estiu passat em va tocar suar a Barcelona i tres setmanes de Miquel i Pirineu, i així ens va anar. La calor ens va fer treure les ungles i cadascú va acabar anant a la seva.
Si descarto les ofertes més caloroses i la competència femenina, ho tinc clar. Demà trucaré al Neil perquè em digui dates i amb una mica de sort passaré un juliol i agost refrescants.
àgata
escriu l'àgata
Break
Aquests dies m'he dedicat a passejar i a xatejar amb el Pascual per fer-me passar el mono. Lo del correu ha estat pitjor. Vaig enviar un mail comunitari dient "Estic de baixa del Pc per una tendinitis, si voleu alguna cosa escriviu-me a aquesta adreça. Miraré de contestar-vos com pugui". Clar que això només ho vaig fer amb els que són de fiar, el Neil i companyia.
He tornat als temps de la cal.ligrafia i de les excursions a la bústia, perquè del mail diari no em puc desenganxar. La lletra m'ha sortit fatal, que ja no la coneixia, i la dels altres si fa o no fa...
Avui és el primer dia que connecto i escric (només amb dos dits) i tinc el Pascual enfilat a la pantalla fent tic-tac amb les ales per dir-me "time". Demà farem una estoneta més:-)
àgata
escriu l'àgata
Bolos
Però... roda el món i torna al Born. Perquè dissabte passat vam anar amb l'Arnau a fer unes copes a l'Equivalente i... sorpresa! Estàvem tan tranquils de xarreta i de cop i volta, para la música, s'encén un focus i em veig el Pau allà dret, fent el Buenafuente. L'Arnau al.lucinava. Jo no tant, que ja li havia sentit aquest tros. Ell no ens va veure perquè la llum i el fum l'encegaven...
Pau, mentre suquem els ous ferrats, parlarem dels bolos del fòrum.
àgata
escriu l'àgata
Caragols
Quin sopar el d'ahir!. Vam estar distrets: Caragols a la llauna i vinet. Mig restaurant menjava el mateix. Quan ens en quedavem pocs, vam fer el marranet amb els dits. En Pau me'ls llepava dient que era un costum del seu poble, i dient en veu alta "mmm... que en són bons els dits amb suket". Em va fer riure i li vaig fer el mateix. Els de les altres taules ens miraven amb enveja i amb cara de dir "van bufadets, aquests". I hi anavem. És cert.
A l'hora de regalar-nos els llibres, ja va ser massa. En Pau va llegir la dedicatòria assegut. Després va voler fer un karaoke del Buenafuente i es va posar dret. Jo em vaig posar vermella pensant que ens farien fora, però ell es va explicar molt bé. No sé si m'explico...
Com el senti el Pascual, ja ens podem preparar...
àgata
escriu l'àgata
Imans
Se'm fa estranya tanta calma al piset. En Pau no para a casa amb la història de l'spot del Forum. A la nit, arriba tan estragat que es fot al llit i, al matí, ens veiem a través dels hola, adéu i smuiks penjats a la nevera.
No sé si regalar-li el pack llibre i rosa divendres. I si me'l fot pel cap? Trucaré a l'Arnau perquè em posi en antecedents.
Pau, ¿Per a què serveixen aquells rectangles vermells que han pintat a les cantonades del carrer?
àgata
escriu l'àgata
Rimels
Al tornar de la facultat he trucat a l'Arnau perquè es deixés caure i li expliqués com havia anat la cosa. S'ha presentat a les 8 tot esverat. Resulta que, quan ha deixat la moto a l'aparcament de davant, se li ha acostat la portera tota misteriosa preguntant si anava la sex shop. Que si era així la hi podia netejar de franc. En Pau s'ha fet un fart de riure i ha dit que ja li semblava que això que la portera es tenyís de ros era obra del Pako.
Hem acabat els tres bevent les volls de la pau
àgata
escriu l'àgata
Kabaret
Avui he rebut un mail del Pablo, el peruà, explicant-me el susto que va tenir en el vol que el portava a Lima. Van tenir turbulències, diu, i els passatgers que no portaven cinturó van picar on van poder. A ell li va caure una dona a sobre. És un mail divertit i em ve a dir que la realitat sempre supera la ficció. mmm, o no? Ves a saber què fa aquest noi durant els vols... Demà li escriure algo, que se'l veia així... com tou.
Ahir vam anar amb l'Arnau per Gracia a fer la ruta dels baretos. L'Arnau se'ls coneix tots i me'ls volia ensenyar. La propera vegada menjaré abans. A les 4 de la matinada ja no sabia on era. Sort que em vaig trobar a la veïna que canta, la Ninotxka, i m'ho va recordar amb un got de vodka. Quan em va dir "hola, tu per aquí" vaig despertar de cop. L'Arnau crec que estava practicant anglès amb una guiri. Al final vam acabar la ronda al pis. Estàvem bufats i de bon rollo i la Ninotxka ens va convidar a vodka (beu com un cosac aquesta). Quan va veure els serrellets, es va animar i va dir que faríem un numero de kabaret.
Pau, l'Arnau va fer les fotos amb la digital i jo les he retocat aquest matí amb el teu photoshop. Hem quedat apanyadetes, oi? (jo sóc la de la dreta). No em preguntis què vam fer, eh, que no controlava...
àgata
escriu l'àgata
Party Time
He dinat a la Central del Raval. Havia quedat amb la Divi, que fa règim i diu que allà li va bé perquè sempre es queda amb gana. He demanat dos menús perquè es passen de poc. Jo no he tret el tema... només li he preguntat de quan era el muerdo del coll. La tia s'ha posat vermella i ha cantat. Semblava ressentida amb en Pau. Que si els homes van al que van i quan els parles de la sagrada família aprenten a córrer. Cony de tia, encara es queixava. Sort que no m'ha vist les ungles. Esmolades i a punt d'esgarrapar. A aquesta gata maula no la torno a convidar. S'ha acomiadat dient demà agafava un vol de Rynair a Roma i que ja em trucarà a la tornada. Si hi arriba, jaja
Després he anat a una pelu de moderns. Els he demanat un look nou. M'han deixat el cabells cardats amb reflexos vermells. És que aquesta nit toca inauguració del piset. Res, col.legues de les feines dels dos i l'Arnau, que s'apunta a tot i es queda per Barna aquest dies.
Em toca sessió de canapés. I a en Pau una de postres sorpresa. Diu que a la una els vol a tots al carrer.
Pau no et passis...
(Quins plans tens per després?)
àgata
escriu l'àgata
Tic-Tac
Està de morros. Fa dos dies que no obre boca. Mai l'havia vist així. Es va emprenyar perquè em vaig deixar em lloro al seu armari i per la història del pako saorí. Li hauré de regalar una kuku nova, estic veient que aquest noi és massa sentit.
Havia d'haver preguntat a l'Arnau si s'apuntava a fer el voyeur amb mi.
Pau, ja saps on sóc.
àgata
escriu l'àgata
L'estrena
No m'he volgut quedar a casa. He dinat una amanida i dues cerseses a l'Smooth. He acabat borratxeta i mirant una parella que es morrejava al carrer. M'he dit bleda i he demanat dos cafès. Llavors se m'ha encès una llumeta. He pagat el compte i he decidit fer visita al sex-shop d'en Pau. Hi he entrat decidida i amb cara "d'àgata, tu pots", però l'encarregat ha clixat que era una novata i ha deixat anar "la puc ajudar en algo?". "Cony, quina formalitat gasten aquí", he pensat, però m'ha anat bé. No hagués sabut què fer. Li he contestat que només anava a mirar i ell ha dit "fes, fes". Ufff, he anat directa als consoladors i he agafat el primer.Tenia forma de calamar. "osti, nena ja ho has fet". He respirat i m'ho he mirat tot amb més calma. Fins i tot he creuat alguna mirada amb altres clients.
Quan he anat a pagar, l'encarregat m'ha ensenyat una ampolleta vermella i, tot misteriós, ha dit "Pren, és aigua folla. Us anirà bé...a en Pau i a tu". I tot seguit s'ha presentat com a Paco-per-servir-la i m'ha explicat la història de l'aigua aquesta i ell. He rigut, he rigut. Li he promès que hi tornaria.
Pau, si m'enganxes desperta, te l'explico:-)
àgata
escriu l'àgata
nyonya
Com que em feia mandra llegir, he remenat els seus DVD's. En té un munt. He agafat adaptation (el lladre de orquídees), una de moderna, de l'ex de la Coppola, amb el Cage i la Streep. Moderneta però bona. L'he vista al portàtil. Asseguda al llit. Anava de guionistes que no troben inspiració i de gent que busca en els altres el que no tenen ells. Al final resulta que no calia buscar tant, que ho tenien al costat. He après que les abelles només pol.linitzen (copulen, de fet) l'orquídea que se li assembla. Sexe pur i emocionant. El Cage, perfecte i com perdut, com sempre. La Streep, umm, senyora i sensual. Hi ha dones mimades pel temps.
He dinat poc, no tenia gana i la peli m'ha deixat pensativa. La frase "l'important no és que t'estimi algú sinó tenir algú a qui estimar" que diu el germà bessó del guionista, encara em volta pel cap. És maca.
Vaig a que em toqui l'aire. Fa vent i solet. Passejaré la nyonya. Les orquídees són difícils de trobar.
Pau, no faré tard.
àgata
escriu l'àgata
Fantasmes
Als cines sempre et trobes el típic tio que se les dóna de crític. Aprofita la immobilitat dels que fan cua per exhibir les seves neures. I qualsevol li diu res, perquè encara s'enrollaria. No, millor fer veure que no el sents. Al final m'hi he repensat i triat Big fish.
Quan he sortit, el tio aquell encara hi era, però ara fent cua en una altra sala. Mmm potser treballava per a la distribuïdora. Aquesta vegada feia una crítica trailer. Que és parlar de la peli en flashos. No m'enganxen més. La propera vegada arribaré quan estiguin a punt de començar.
Pau, després de veure la peli aquesta em sento menys gata que ahir. No sé si menjaré el peix...
(ja has vist que no he explicat l'argument).
àgata
escriu l'àgata
Tulipes i karaokes
I el sopar? No tinc paraules... No sé on ha après a cuinar així. Clar que tot té un preu. Vaig portar-li unes postres literàries: els paperets del Miquel. Umm crec que no li cau bé. "El rerafons de la fosca que amagues/ encén les espurnes del meu foc..." . I vinga dir que si era un calent en conserva o el fill d'un forner. Li vaig fer morros, que no es tracta de cedir terreny.
àgata
escriu l'àgata
El retorn
Ja fa tres anys? Ja saps què vull per sopar!
àgata
escriu l'àgata
Manlleus
El lloro ha après ha dir cheers, hello, baby, sugar , sweet , good ¡ eight! ( i més que no puc posar aquí) Ja saps de qui. La veïna l'ha sentit i ha dit "repeat, please". L'haurem de llogar com a consolador verbal de la tercera edat.
Demà et toca tu passejar l'anglès, que jo curro aviat. No feu mal. I controla els manlleus que li empegueu al lloro.
àgata (i Neil)
escriu l'àgata
abans d'anar a dormir
També m'ha preguntat si l'aniríem a recollir al Prat. Li he dit que, si no apareixíem, que agafés un taxi i vingués directe al pis, que ja trobaria una nota amb les coordenades a la nevera.
Pensa de fer-la carinyu, que estic morta de son:-)
(t'he deixat macarrons a la nevera)
àgata
escriu l'àgata
Llista
Endreçar el bany: ve l’anglès al final i toca endreçar. Però tant d’ordre em mata. Ja m’agrada eh, però sense abusar. Tenim un prestatge cadascun i cada dia agafo un cabreig quan m’he de pintar. Aquell li agrada tenir-ho col.locat segons l’alçada i el color (li preguntaré si ha treballlat també en una perfumeria). Avui he confos el pinzell del maquillatge amb la brotxa d’afaitar d'en Pau. I l’altre dia em vaig posar la seva colònia.
Portar la roba a la tintoreria: no puc penjar-la a la galeria per lo del lloro. Ens té el veïns revoltats. Fan guàrdia per controlar el que diu (pels menors , diuen) i ja he sentit que algú cridava “Escolti que hi ha una comissaria a tocar...” “I també un sex-shop a baix...” els ha contestat en Pau. Ja he arribat a un acord amb els de cantonada i em faran un preu especial
Portar el lloro a veterinari. A veure si em dona alguna cosa per la seva hiperactivitat.
I crec que ja està tot.
Les classes a la Pompeu han estat diferents avui. Mentre els llegia una de les seves redacciós, (la del peruà) se m’ha escapat el riure. Llavors un noi va i m’engega “m’agrada quan somrius”. Toma ja! Serà pilota! És la segona vegada que ho diu aquest curs. No sé què pensar.
Demà tenim verduretes per dinar. Truca si fas tard.
àgata
escriu l'àgata
Volades
Colta, que és en castellà. Encara no va prou segur en català (li demaré com a exercici que la traudeixi). Ara pensava que al segon principal tenim aquell centre de la Gene que ensenya català per estrangers. Potser li dic que hi vagi, no?.
Vuelo transoceánico
Ya estoy en casa después de un vuelo sin problemas, no he encontrado las turbulencias que tuvimos en el vuelo en que te conocí. Mientras sobrevolaba los Andes deseaba que tú fueses el pasajero que estaba sentado a mi lado. He cerrado los ojos y he pensado en cómo nos conocimos. ¿Recuerdas? Yo tomaba el vuelo hacia Barcelona para resolver unos asuntos familiares. Te vi ya en la sala de espera cargado de bolsas de viaje y con una mezcla de cansancio y agitación que me hicieron fijarme en ti. No te diste cuenta.
No hubiese pasado nada si el azar no nos hubiese dado dos asientos contiguos. Yo ya estaba sentada y con un libro en la mano cuando llegaste. Me dije "qué alto, no cabrá" y recordé que estos viajes son pesados para la gente de tu estatura. Al rato de estar sentados, nos avisaron que el avión despegaba. Me puse tensa y cerré los ojos, muerta de miedo. Casi sin darme cuenta mi mano busco la tuya, me la apretaste y no nos dijimos nada. Estuvimos así hasta que el avión tomó altura. Entonces tu relajaste un poco la presión, pero no la solté. Me sentía bien.
Las horas siguientes las pasamos leyendo los libros que nos protegían de nuestros pensamientos. De vez en cuando tu estirabas las piernas y yo veía que te faltaba espacio. En uno de estos movimientos, desplazaste la pierna hacia mi. No me moví y dejé que descansará junto a la mía. Pero a partir de aquel momento ya no pude leer, tenia la vista en el libro, pero mi cuerpo era el que te leía. Notaba todo el peso del tuyo concentrado en mi pierna y podía sentir tu respiración.
A las tres horas de vuelo el cansancio fue venciendo a los pasajeros. Tenía frio y me tapé con la manta de viaje. Te pregunté si tú también la querías y dijiste que sí. Entonces sucedió. Con las luces apagadas y nuestros cuerpos al resguardo de las miradas de los demás, tu mano se desplazó hasta mi vientre y empezó a acariciarlo. Puse la mano en tu muslo y la dejé allí quieta, pero al rato, empezó a moverse al ritmo de la tuya. Cuando llegaste a mi sexo, yo ya estaba mojada. Primero el pubis, una caricia suave, seguida del juego de tus dedos. Entonces te miré y me ofreciste los labios. Guardo el sabor de tu lengua caliente y mojada recorriendo los míos.
Me escondí bajo las mantas y te busqué. Estabas duro.Te acaricé el sexo con la barbilla y tu me lo ofreciste. Lo tomé en mi mano y a continuación acerqué los labios. Lo recorrí con la lengua y comencé a mamarte hasta que tu mano tomó mis cabellos y, de golpe, te derramaste en mi boca.
............................
De Perú recuerdo la belleza del altiplano y la turbulencia de tu boca. Recuerdo las 14 horas que pasé a tu lado en el avión, deseándote.
No quiero más juegos que los que compartí contigo cuando no sabia tu nombre ni sabía tu olor. Dos asientos contiguos: tu mano con mi mano, tu muslo con mi muslo. Dos cuerpos separados por un ínfimo espacio de aire, por un reposabrazos invisible, que desapareció cuando me tocaste.
No quiero sentir más piel que la tuya bajo las mantas. Quiero sólo recorrerte el cuerpo escondido y ardiente. Acariciarte el sexo, las manos, los pies, los ojos, lamerte los pechos y los dedos. Bajo las mantas, bajo el abrigo de la estratosfera, a quince mil metros de altura. Tan arriba estabamos que era un placer alto, de los que no se pueden sentir cuando estás abajo.
De nuestro viaje recuerdo su intimidad, su silencio, sus apreturas, sus gemidos entrecortados, su zumo de naranja con biodramina, su repeinarse y componerse para la azafata, sus juegos abrigados.
No miento si digo que nunca amaré tan en silencio a una mujer como a ti te he amado. Siempre que puedas volar conmigo, llámame, y romperemos a gritos, a gemidos y a mordiscos las mantas.
Ah, ja ens han començat les obres de l'escala!
àgata
| el soci |
|
el dormitori d'en pau granados, 46 |
| els veïns |
|
salms cromets diari d'un noctàmbul paparra lasius i neglectus notes al marge zootoon ninotchka vodka bitàcoles en català |
| la bústia |
| escriu, si vols |
| arxius |
